| |
|
|
|
 | |
Alguímia (Galileo, 2003) és el nom que la cantant algueresa ha triat per a aquest segon disc oficial que inclou material dels anys seixanta i setanta i alguna peça de principis del segle XX. Temes de la cançó algueresa que Franca Masu ha recuperat per sentir més pròxima la música, molt més que no pas els estàndards que fins ara havien format part del seu repertori.
La trajectòria de Franca Masu parteix del jazz i la seva veu és una de les més reconegudes i respectades d'aquest sector a l'illa de Sardenya i, especialment, a la ciutat de l'Alguer. Però el repertori també s'ha deixat seduir per la delicadesa del fado i, ara, amb el seu nou treball, per la música tradicional algueresa, de la qual semblava que en tenien l'exclusiva els locals Càlic.
A principis del 2003, Masu va presentar a la seva terra natal el projecte Abraços, que incloïa, per primer cop, cançons de la tradició catalana a la ciutat sarda i també algunes peces del repertori gallec i argentí. En aquest Abraços, l'acompanyaven l'acordionista Fausto Beccalossi, el contrabaixista Salvatore Maiore i el guitarrista Paolo Alfonsi. En l'espectacle també hi havia el Coro Polifónico, que dirigeix M. Lucia Priami, i els seus cants algueresos.
Potser en aquest primer acostament a la cançó de la seva terra es troba la idea seminal d'Alguímia, una paraula que si bé no significa res (ni en alguerès ni, per descomptat, en català), pot arribar a significar moltes coses.
|
| | |
|
|
|
|
|
| |
| MELODIES PER AL MÒBIL |
|
Posa't una melodia al teu telèfon mòbil!!
|
|
| Franca Masu |  |
|
| Càlic | |
| | |
|
|
|
|
