| |
|
|
|
 | |
En la vida, tot té un final. Aquest és l'argument dels Spook & The Guay per separar-se després de 15 anys mesclant ritmes i reivindicant el mestissatge (musical, polític i racial) en els millors festivals d'Europa. A Arbúcies, per fi, s'han pogut treure un pes de sobre i han sentit la calor del públic català, després de molts anys intentant posar-se'l a la butxaca. Spook & The Guay era el caramel del cartell de l'Acampada Jove 2004, en una segona jornada molt intensa. Aquesta banda de Tolosa, aclamada a tot Europa com els deixebles dels seus germans Zebda, ha decidit posar punt final a la seva trajectòria (l'últim concert, el 25 de setembre, a Tolosa, naturalment). A Arbúcies va ser un gran comiat, digne d'una gran banda. Sempre ens quedarà La vida sonora.
La nit de divendres, la del mestissatge de ritmes, gairebé no ha deixat lloc a la representació de grups catalans, en contrapartida a la nit de dijous. Lax'n'Busto van obrir la nit a l'escenari Independència i la resta van ser grups forans. Després de Spook & The Guay, dues formacions basques, Sociedad Alkohólica (S.A.) i Betagarri, van sacsejar el públic, cadascú a la seva manera. S.A., conscients que a l'Acampada Jove jugaven a casa, van denunciar la persecució que han patit per part de mitjans de comunicació i de diferents col·lectius en els últims temps i que els ha impedit pujar als escenaris massa vegades. Així, un dels clàssics, Ratas, el van dedicar a les gavines, les del PP. No van faltar Berlín ni Vivisección, entre molts altres temes mítics d'aquesta banda, que, abans d'actuar, ja tenia el públic (un altre cop nombrós fins a la multitud) a la butxaca. Sense fer un concert gaire lluït van triomfar i van deixar el públic escalfat per a un altre plat fort. Betagarri es van entregar, com acostumen a fer en els escenaris catalans, on actuen tant com a Euskadi. Alguns clàssics (Verde, La Chica del Bazoki...) i el final habitual amb la versió skatalítica de l'Estaca i d'uns quants himnes revolucionaris van ser suficients per obtenir un aprovat amb bona nota.
Com diuen Spook & The Guay, en la vida, tot s'acaba. El final d'una nit tan intensa havia d'estar a l'alçada. Els Toasters, clàssics entre els clàssics de l'ska a escala mundial, van demostrar perquè són mestres en aquest ritme que dominen tant. Una nit esgotadora i, sens dubte, de nivell.
|
| | |
|
|
|
|
