| |
|
|
|
 | |
Deia recentment Jaume Sisa en una entrevista que finalment ha aconseguit allò que la seva mare li havia reclamat des del dia que va decidir dedicar-se a la feixuga tasca de cantautor: fer cançons que s'expliquin per elles mateixes sense la necessitat d'haver-les de comentar. Potser és cert que Sisa ha arribat fins al seu objectiu, però cal conèixer a fons l'imaginari del seu univers personal per poder desxifrar en tota la seva plenitud el contingut d'aquest Congrés dels solitaris.
Deia també Jaume Sisa que ara que sembla que està de moda plegar, ell no pensa fer-ho perquè, de fet, ja ho va fer i ara, amb l'arribada del nou mil·lenni, ha tornat. Aquest anar a contracorrent ha estat sempre una constant de la seva carrera. I li ha funcionat perquè, si no ho fes, deixaria de ser Jaume Sisa.
Aquest "nou" Sisa de només cinc anyets no mira cap enrere, sinó endavant. Seria fàcil recrear-se en el passat, i més quan s'acaben de celebrar les tres dècades de la publicació de Qualsevol nit pot sortir el sol, però la reinvenció del seu personatge ha estat sempre una de les claus de la seva dilatada trajectòria artística.
I només el millor Sisa, l'actual més el seu inseparable bagatge anterior, és capaç de signar un exemplar tan magnífic com El congrés dels solitaris. Per demostrar que no viu de la nostàlgia i que sap adaptar-se als nous temps, ha reclutat l'Escolania de la Quadratura del Cercle, un equip capitanejat pel teclista Xavi Lloses (el seu home de confiança?) i on es troben músics de No More Lies i The Unfinished Sympathy. I només un gal·làctic com Sisa podria gravar el disc als estudis Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols, el santuari hardcore de Santi García.
Visca la llibertat és titulava el seu anterior disc amb material nou. D'això en fa cinc anys, però aquella llibertat que reclamava l'ha tingut per recrear-se amb El congrés dels solitaris, un disc conceptual que no deixa de ser com una novel·la musicada i que adquireix tota la seva autèntica dimensió a mesura que van sonant les cançons. Algunes són autobiogràfiques, com Un noi del barri. D'altres, temes d'amor, com Totes estimades. N'hi ha d'autènticament infantils, en el bon sentit de la paraula, i d'altres de recuperació de paraules oblidades com Terrabastall. Però totes són, per damunt de tot, 100% Jaume Sisa. En estar pur.
|
| | |
|
|
|
|
|
| |
| :: Altres novetats discogràfiques :: |
|
|
| |
|
| |
| | |
|
|
|
|
