| |
|
|
|
 | |
"Pots apujar el volum del micro?" "El monitor del teclat està fortíssim, es pot abaixar?" "Necessitaríem més endolls, porto tres transformadors de més." És poc més de les sis de la tarda d'un diumenge al Cafè del Teatre de Lleida, un lloc agradable per prendre alguna cosa i refugiar-se del sol de justícia que cau a la capital de Ponent. Però a les barres els cambrers estan parats i l'únic que va de bòlit és el tècnic de so. Falta poc més d'una hora perquè comenci el tercer concert del Sona 9 2005. Dins les categories de cançó i folk, presenten les seves propostes Els Amics de les Arts, Anímic i Skalivada.
Gairebé les vuit de la tarda. La sala és plena, els cambrers van a tot drap i el tècnic de so està tranquil. Prop de l'escenari hi ha tres tipus disfressats de pastorets: són Els Amics de les Arts. Tres aspirants a boletaires que defineixen la seva música com l'espectre que va de Pere Tàpias a Sonic Youth. Camí prou ample per circular-hi, però complicat de recórrer. Bones veus, lletres treballades, bases electròniques i dosis d'humor són els trets principals d'un xou solvent, però que encara deu molt al santoral de la cançó catalana i més aviat poc al rock experimental.
Pugen a l'escenari els Anímic, quintet d'Esparreguera que d'entrada sorprèn per dues coses: l'ampli arsenal d'instruments i una mitjana d'edat que no deu superar els 20. Quan comencen el repertori, les sorpreses se succeeixen en cadena: bon domini instrumental, una cantant (anglesa, per cert) amb un interessant registre soul, un cantant que sembla haver-se proposat ser el Thom Yorke català, minimalisme i bon gust a les guitarres i una pàtina electrònica molt consistent. Tot i un repertori massa lineal, Anímic transmeten solidesa a quilos i la sensació de ser un projecte amb suc. Un cop acabada la seva actuació, era l'hora d'Skalivada.
Jugant a casa i amb el suport entusiasta de la parròquia local, aquests joves lleidatans van desgranar el seu repertori de versions del cançoner popular català passat pel túrmix de l'ska, la gralla i el sac de gemecs i servit a tota velocitat. El punt final va ser l'actuació de Carnal, formació guanyadora de l'edició de l'any passat i que va avançar en directe alguns temes del seu debut discogràfic.
|
| | |
|
|
|
|
